96 anys 27 metres

2018

El Turó de Montcada situat a l’extraradi, entre Barcelona i la perifèria industrial, ha estat un territori d’explotació minera durant 96 anys. El 1917 la fàbrica de ciment Asland, actualment propietat de Lafarge, va establir la seva base en un lloc verd, espès i mineralitzat.

Milers d’anys de paragènesi van ser esmicolats abruptament per l’activitat minera emportant-se 27 metres d’altura dels 300 que la formaven. Esgotada la vida útil de la pedrera i com a conseqüència l’abandonament de l’activitat, el poc manteniment de l’espai ha originat seriosos problemes d’impacte ambiental relacionats amb la destrucció del paisatge i l’afavoriment d’esllavissades que han esfondrat coves, ruïnes i ermites durant els anys en actiu.

96 anys 27 metres és una acció que es va dur a terme el 10 de novembre al Turó de Montcada.

Sempre ha estat allà, amb aquell cim tan impropi, amb aquell aire borrós i còncau presentant una corba en buit, més deprimit del mig que de les vores. Centenars de trajectes forjats amb la línia R4 m’han portat d’Ègara a Barcelona i de Barcelona a Ègara. El pas de les vies entre la fàbrica de ciment i el Turó, aparentaven ser les torres de benvinguda a un nus centralitzat on les seves empremtes fitaven fins a Trinitat.

Pa de pedra va sorgir de la unió del material de treball de la Joana i el meu. Pols de farina i pols de ciment barrejats amb aigua. Matèries formalment molt similars però a la vegada molt llunyanes van donar peu a 220 pedres de pa. Pols d’aquí i d’allà. Matèria viva, matèria efímera. La muntanya feta grams.

El 10 de novembre vam quedar a l’estació de Santa Maria on ens repartirem les pedres a les motxilles de cadascú. Vam enfilar camí cap al turó, vorejant-lo de forma circular i lenta. El pes de les pedres de pa a l’esquena em feien pensar amb la despulla d’una terra que en algun moment havia estat maltractada.

Abans d’arribar al cim vam trobar una vereda que es desviava i portava a una esplanada verda. A l’esquerra d’aquesta vam veure les parets internes del Turó retallat i a la dreta, un petit bosc. Vam disposar les pedres de pa formant un petit corriol. En silenci l’ofrena es va fer present. Vam retornar la pedra que un dia se li va prendre i el pa perquè, amb el temps, el turó pogués créixer de nou.

Ara quan veig el turó no puc evitar sentir que soc a prop de casa. De sempre el primer senyal era Montserrat per la A-2 o la C-16, i després la Mola, és clar, vingués per on vingués.

M’anima pensar, quan vaig per la C-58 apropant-me al nus, que el “membre fantasma” ha minvat, que resta tranquil i em saluda. Ja no necessita resguardar-se, ara ja es pot bastir de 220 formes diferents.

Gràcies Oriol, Tamara i Carla per ajudar i formar part de l’ofrena.

96 anys 27 metres forma part de D’on brolla la pols. Un cicle d’accions i intervencions en el Turó de Montcada a cura de l’Oriol Ocaña.

Projectes relacionats aquí i aquí.